Historia

El centro concertado Colegio Sagrada Família de Manises acumula 85 años de experiencia docente y de servicio a la comunidad formando y acompañando a decenas de maniseros desde sus inicios allá por los años 30. Durante el curso 2005-2006 celebramos el 75 aniversario de la fundación del centro y el 25 aniversario de las nuevas instalaciones. Por tal motivo se publicó un libro que recogía entre otras cosas la historia del colegio. A continuación mostramos unos extractos del mismo.img01

Promoció del 75é aniversari. Curs 2005/06 (Foto “Setcolor”)

img02

Claustre de profesors. Curs 2005/06 (Foto “Setcolor”)

Una vegada formalitzada la Junta, començà el treball de captació de socis, aconseguir un local i projectar uns estatuts per tal que, una vegada finalitzats, presentar-los en Govern Civil per a la seua aprovació. Elaborats els estatus, el Rector D. Vicente Aviñó Catalá li demanà al hui beat D. Vicente Vilar David (enginyer industrial) que fera la gestió de presentar-los al Govern Civil de València. Els presentà el 16 de juny del 1931 a l’autoritat governamental, que posà algunes objeccions referent a la creació de les escoles i a l’actuació del rector com a director espiritual del centre. D. Vicente Vilar David va insistir altra vegada al governador Sr. Fernández Castillejo, que al constatar l’interés els aprovà el 16 de juliol del 1931.

A finals del segle XIX, com a mitjà per a fer més operatiu l’apostolat entre els xiquets i joves, sorgiren en algunes parròquies centres dedicats a la infantesa i joventut que s’anomenaren “Patronats”.

El Patronat es va concebre com un centre social en el que, a més d’impartir catequesi, hi havia activitats recreatives, culturals, etc, per als xiquets i els joves que hi acudien com a segona llar.

Les escoles del Patronat de Manises varen sorgir com una resposta de la comunitat cristiana de Sant Joan Baptista, davant el reflex laïcista que adquirí des del primer moment la instauració de la República a Espanya.

Era el mes de maig de l’any 1931. Els joves, Francisco Benlloch Verdejo, Bautista Alpuente Peris i José Esteve Serra, exposen la idea de la realització d’una escola on es marque un ideari catòlic i s’impartisca l’assignatura de religió. A l’Arquebisbe d’aleshores, D. Federico Ferreres Folch, li paregué molt bona la idea manifestant que el reglament del centre tinguera un caràcter obertament catòlic, si bé, en allò referent a les escoles, es deuria adaptar a la legislació vigent (que prohibia l’ensenyament religiós, però que amb el caràcter confessional es podria subsanar). Formà la primera junta, de caràcter provisional, i començà a divulgar-se el projecte.

img03

Plaça del Cor de Jesús. A l’esquerra es pot veure l’antiga casa del canonge D. Nicolàs David. A la dreta l’antiga Casa-Abadia que, aleshores, donava nom a la plaça. (Foto arxiu Carlos Sanchis)

Amb els estatuts legalitzats, es formalitzà la Junta del Patronat organitzant-se una estructura de treball on, entre altres (teatre, joventut, pares de família, formació, local) estava l’escola. Provisionalment les comissions de treball i, fins i tot, la realització de les activitats, va ser als baixos de la casa del canonge D.Nicolàs David Campos a la plaça de l’Abadia (hui Cor de Jesús).

 

 

Director: D. Benjamín Benlloch Verdejo
Mestre ajudant: D. Antonio Martínez Montaner
Mestres de xiques: Dª. Isabel Rodes Roig, Dª. Amparo Borrás Vilata, Dª. Conchita Valldecabres Chust, Dª. Genoveva Ferrer Díaz
Creació de les escoles parroquials
Les escoles s’inauguraren el 15 de setembre de 1931, inicialment amb D. Benjamín Benlloch Verdejo i D.Antonio Martínez Montaner. A partir del 19 de març del 1932 s’obriren les escoles per a xiques. El claustre de professors quedà difinitivament de la següent forma: (nomenat pel Rector D. Vicente Aviñó Català):

 

 

img04 img05 img06 img07 img08 img09
Dª. Amparo Borràs Vilata D. Antonio Martínez Montaner Dª.  Genoveva Ferrer Díaz D. Benjamín Benlloch Verdejo Dª. Isabel Rodes Roig Dª. Conchita Valldecabres Chust

 (Fotos Carlos Sanchis, “Els Arcs” i  Arxiu personal d’Emi Marzo)

 La primera promoció va ser la de 1932 i la primera promoció de xiques l’any 1933.

img10 img11

(Foto Carlos Sanchis)

Al créixer les escoles el local inicial resultà insuficient per a atendre les necessitats pastorals i docents que es presentaven i s’hagué de buscar una solució, un edifici més apte i amb més capacitat per a desenrotllar totes les activitats programades.

El 30 de juliol de 1933 començà la construcció d’un nou edifici per al Patronat.

D. Vicente Aviñó, per a aconseguir el solar, va permutar la vivenda de la seua propietat, on posteriorment s’ubicà l’antic cine Sorolla, per la casa on es troba actualment el saló d’actes del Patronat, que en aquell temps era un senzill celler. Es va afegir l’edifici del carrer de La Pilota (hui doctor Català Díez), número vint-i-sis, i D. Vicente Vilar David va cedir la part del terreny que correspon a l’actual pati d’accés.

En 1932 començaren a funcionar les escoles nocturnes per a joves, especialment per a obrers.

El treball de les classes es completava amb conferències culturals i es convidava a personal competent en temes que s’impartien.

Les classes de la catequesis s’impartien amb gran serietat, atenent pràcticament a tots els/les xiquets/es i joves de la població.

Funcionaven diverses seccions culturals i recreatives:

  • Lligues de futbol.
  • Quadres de declamació, amb les seues representacions teatrals.
  • Schola Cantorum, amb els seus assaigs.

D. Vicente Aviñó, com a rector, tingué un paper molt important en totes les iniciatives que, per a que continuaren endavant, va dedicar molt de temps i una gran aportació econòmica. Animava a tots en continuar. Amb les seues paraules i exemple es guanyava el cor de tots per a que també col·laboraren en les activitats.

Les escoles parroquials i la Guerra Civil

La regió valenciana quedà baix domini republicà. Començaren desordres i violències pels més exaltats i, al ser objectiu les esglésies i convents, el Patronat d’Acció Social i les Escoles Parroquials, deixaren de tindre la seua pròpia finalitat, foren confiscades i les dedicaren per a altres quefers (Església de Sant Joan: garatge, mercat i fins i tot presó; les escoles, cooperativa del Partit Socialista; i la casa abadia, central de la CNT).

Molta gent implicada en assumptes de l’església (sacerdots i catòlics compromesos) pagà un tribut considerable, entre altres van ser víctimes immolades per motius religiosos.

L’1 d’abril de 1939 es publicà la fi de la guerra. I així començava una nova etapa. Amb tot açò, l’Església prosseguia el seu camí després de tres anys de persecució religiosa i d’haver viscut en la més completa clandestinitat.

La situació dels edificis que pertanyien a l’església es trobaven en una situació deplorable (l’església de Sant Joan, per exemple, havia estat utilitzada en l’última etapa de la guerra com a presó, la part interna, destinada hui com a magatzem, eren les letrines i dins el temple es trobava marcat per fogueres que s’hi havia fet. Els altres edificis s’havien de re-adequar, ja que la finalitat que s’hi havia destinat no era la més correcta).

La restauració a la postguerra al nou edifici

Nomenat Rector de Manises D. José Granell Cardo, prenia possessió de la parròquia el 20 de març de 1939 amb un senzill acte. I prompte mamprengué l’ímproba tasca de realitzar la restauració moral i material de la mateixa parròquia.

Les escoles del Patronat parroquial foren objecte de la seua predilecció. En un principi es van obrir les escoles nocturnes per a obrers, a partir dels 14 anys. A poc a poc es van anar organitzant les escoles, es va restaurar l’edifici, es va adquirir equipament docent necessari perquè poguera funcionar, i es va col·locar la institució baix la protecció de la Sagrada Família.

El Consell de Protecció Escolar de la “Sagrada Família” de Manises crea les bases reglamentàries d’este en la sessió del 14 de desembre de 1942 presidida pel rector D. José Granell Cardo, publicant-se en el BOE nº 91, l’1 d’abril de 1943.

En la sessió de 23 de febrer de 1942 s’acorda la subvenció, per part de l’Ajuntament de Manises, de dotar 1.000 pts. anuals en concepte d’ajuda per a la creació d’una Escola Parroquial front al deficient número d’escoles oficials.

 

img12  img14
 img13

Aules de l’antic Col·legi Patronat “Sagrada Família” (Foto “Els Arcs”)                       Façana de l’antic Col·legi Patronat “Sagrada Família” (Foto “Els Arcs”)

 img15

Inauguració oficial de les Escoles el 1942. Governador de València D.. Ramón Laporta, amb l’alcalde de Manises D. Rafael Escobar i el rector de la parròquia D. José Granell. (Foto facilitada per Jose Mª Marticorena)

En sessió del 16 de novembre de 1942, s’aprova el reglament d’una escola, i per tant del nomenament i dotació d’un mestre, la qual cosa fou millorada en sessió del 14 de desembre, on s’accedeix a l’aprovació de dotar d’un 25% del sou per cadascun dels mestres adscrits al Patronat, es passà a 10 mestres.

Segons l’ordre ministerial de 4 d’abril de 1957, les escoles del Consell de Protecció de les Escoles del Patronat es denominaran “Consejos Escolares Primarios”, per la qual cosa la nostra s’anomenaria “Consejo Escolar Primario de la Sagrada Familia”.

En 1965 el senyor Rector D. José Granell, després de regir la parròquia durant 26 anys, es jubilava, i era anomenat Rector D. Bernardo Bañuls Fontana, que prenia possessió el 4 de juliol de l’esmentat any. Entre les múltiples activitats que va realitzar està la dedicació que va haver de prestar al col·legi, havent d’afrontar una notable innovació.

img16 img17
   Any 1964. Classe de D.. Miguel Grau Alfonso (En l’exterior de les classes de “El Asilo”). Any 1965. Classe de D. Juan Taboada Algarra als exteriors de les classes de “El Asilo”.
img18 img19
   Any 1967. Any 1968. Classe Dª. María José García Gonzalez.

En 1970 va tindre lloc una gran novetat en la nova legislació de l’Ensenyança. S’implantava l’Ensenyança General Bàsica, que comprenia el que fins llavors s’havia anomenat “Ensenyança Primària” i que implantava l’edat escolar obligatòria fins als 14 anys.

El curs 1971- 1972 es va constituir el cicle inicial de l’EGB.

 

img20 img21
 Any 1970. Classe de Dª. Mercedes Chirivella Any 1975. Classe de Dª. Esperanza Latorre

Però va sorgir el problema de l’espai. El vell edifici del Patronat no podia atendre les exigències del nou pla d’estudis. Era insuficient. Urgia la construcció  d’un nou Col·legi.

En 1975 D. Bernardo Bañuls Fontana era anomenat Ecònom Diocesà i deixava la parròquia sent anomenat Rector D. Amador Navarrete Hernández. Després de moltes  i laborioses gestions al maig de 1977 aconseguí el solar per a edificar el nou edifici del Col·legi en la zona en “Mig de l’Horta”, després de la seua permuta amb l’Ajuntament de Manises de l’antic Calvari.

Dos anys després van començar a col·locar-se els fonaments del nou edifici. Al juliol de 1979 s’inicià la primera fase de l’obra, que consistia en l’estructura de tot l’edifici. Durant l’any 1980 es van realitzar les obres: parets exteriors, barandats, xapats de taulelleria, pisos, sostres, coberta, portes i finestres, llanterneria i calefacció.

Les obres quedaren acabades amb el començament del curs 1980- 1981. El 25 d’octubre de 1980 l’Arquebisbe, D. Miguel Roca Cabanellas, inaugurà oficialment el Col·legi. Amb això donava principi una nova etapa en el Col·legi. El centre es dotà amb les corresponents aules per a preescolar (4 aules per a 140 alumnes) i per a l’EGB  (16 aules per a  450 alumnes), amb una dotació de 20 professors a temps complet i dos a temps parcial, situació que es va mantindre fins l’any 90 (en 1931 hi havia 6 professors i 179 alumnes). A banda de les noves infraestructures, el centre començà amb la nova direcció pedagògica lasaliana.

img22

  Finalització de les obres del nou edifici de la “Sagrada Família”. (Foto “Els Arcs”)

Inauguració oficial del nou edifici del Col·legi

Encara que el curs havia començat puntual, la inauguració oficial no es pogué dur a terme fins el dissabte 25 d’octubre de 1980.

L’acte començà a les 12 del matí, amb l’arribada del Sr. Arquebisbe de València D. Miguel Roca Cabanellas, acompanyat del seu secretari D. Agustín Cortés. Els va rebre el Sr. Rector, autoritats civils, Junta de les  escoles,  membres de la Junta Parroquial,etc, seguidament varen visitar les dependències del centre.

Entre altres, els invitats que van assistir a l’acte foren: Director del Col·legi, Hermano Jesús Moragriega Alcalá; Claustre de Professors; sacerdots D. José Granell i D. Vicente Marcilla; D. Rafael Asunción Martínez (Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament), en representació del Sr. Alcalde; Hermano visitador de les Escoles Cristianes D. Andrés Roselló; D. José Domínguez Lucas (Director del Col·legi Benjamín Benlloch), D. Francisco Benlloch Verdejo (Supervivent dels fundadors del nostre Col·legi en l’any 1931), D. José Mª Morató Marco (Primer President del Patronato), D. Ángel Saneugenio Puig, rector de l’església de El Carmen, i els senyors Tomás Carrascosa,  García Carpintero i Soler David (arquitectes i aparellador respectivament),…

                                                                                                  img23

                                                              Acte de la benedicció del nou edifici per l’Arquebisbe de València Sr. Miguel Roca Cabanellas. (Foto arxiu)

Començà l’acte amb unes paraules de D. José Mª Marticorena Ruiz, qui en nom de tota la Junta Directiva, exposà els propòsits dels pares i la implicació que suposa en una educació de futur i compromís cristiano-social. Després D. Amador Navarrete Hernández, rector de l’església Sant Joan Baptista, féu un breu historial del Patronat i les Escoles, agraint públicament la col·laboració rebuda de tots, tècnics, obrers, fusters, electricistes,… que amb molt d’interès i entusiasme treballaren pel Col·legi, agraïment extés a pares i feligresia que aportaren la seua col·laboració econòmica. D. Jesús Moragriega Alcalá, va sol·licitar la col·laboració d’alumnes, pares, mares i famílies. El Germà Andrés Roselló exposa les idees del seu fundador Sant Joan Baptista de La Salle sobre l’ensenyança humana i cristiana, que mai pot faltar en una escola com la nostra. Per últim intervingué el Sr. Arquebisbe D. Miguel Roca Cabanellas, qui ens parlà de la finalitat de l’Església al respecte, es va congratular per tot allò que s’havia fet i es va oferir per a tot el que fora necessari en benefici de l’ensenyança.

Més tard es va procedir a la benedicció del Col·legi i Crucifixos, que van ser recollits pels alumnes delegats de cada curs, amb els seus mestres, i col·locats en les respectives aules.

                                                                                       Nova orientació de l’ensenyança

Amb les innovacions que anava introduint la democràcia de l’Estat Espanyol es van generar dos noves lleis d’ordenament en tot el sistema educatiu: la LODE (Llei Orgànica Reguladora del Dret a l’Educació) amb data del 3 de juliol de 1985 i la LOGSE (Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu), amb data del 3 d’octubre de 1990.

La LODE va introduir el dret a l’educació, la participació de la societat en el sistema educatiu, i el finançament dels centres públics i privats. Es constituïa el Consell Escolar com a òrgan rector del centre docent i els pares podien elegir el col·legi per als seus fills.

Amb l’aplicació de la LODE va entrar el Col·legi en una fase de constant renovació de la seua infraestructura, perquè estiguera a altura de les normes que disposaven les noves Lleis d’ordenament del sistema educatiu.

Es va consolidar l’obra ja existent i es van anar restaurant els distints departaments, aules, camps d’esports, etcètera. Açò portà una notable inversió econòmica que es pogué cobrir gràcies a la col·laboració de la Comunitat Educativa i especialment a la laboriositat dels administradors D. José Borrás i D. Miguel Alpuente i a la desinteressada dedicació de l’arquitecte, D. Enrique García Carpintero.

El 3 d’octubre de 1990 el Parlament aprovava la Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), i es derogava la Llei General del Sistema Educatiu de 1970.

Amb la LOGSE es va introduir com a innovació en l’ensenyança les activitats extraescolars, l’autonomia de gestió dels centres docents, la inspecció per les administracions educatives, i els òrgans de govern dels centres docents.

El Consell Escolar va assumir la responsabilitat de la direcció, amb la participació dels distints representants. El claustre de professors va adquirir personalitat amb l’elecció del Director de centre i els caps d’estudi.

La LOGSE presentava quatre objectius: ampliar l’edat obligatòria fins als 16 anys; regular l’educació infantil, potenciar la formació tècnic-professional i augmentar la qualitat de l’ensenyança, amb la qualificació i formació del professorat i la disminució del nombre màxim d’alumnes per aula (25 en la Primària i 30 en la Secundària Obligatòria).

A la promulgació de la Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) del 3 d’octubre de 1990, va seguir el Real Decret del 14 de juny de 1991, que assenyalava els requisits mínims de Centres (llei d’edificis).

La Resolució de la Direcció General de centres docents del 7 de març de 1994 va aprovar el que es pogueren realitzar les obres  necessàries en el Col·legi “Sagrada Família” de Manises.

Uns mesos després, el 28 de juliol, es concedia la llicència municipal d’obres. Durant els anys 1994, 1995 i 1996 i, d’una manera especial en l’estiu, anaren realitzant-se les obres.

En el projecte de reforma es preveien 6 unitats d’educació infantil (150 alumnes); 12 unitats d’Ensenyança Primària (300 alumnes); 8 unitats d’Ensenyança Secundària (240 alumnes) i 1 unitat d’Educació Especial.

Després de laboriosos treballs van concloure les noves obres el 3 de maig de 1996. El 25 de juliol d’aquell any es va presentar la sol·licitud d’obertura i funcionament. I el 26 de febrer de 1997 es concedia l’oportuna autorització.

S’havia aconseguit un edifici totalment restaurat i amb totes les instal·lacions necessàries perquè compliren la comesa segons la nova normativa vigent. El dia 29 de març  de 1997, diumenge, l’Arquebisbe de València, monsenyor Agustín García-Gascó i Vicente, visitava el Col·legi, ho inaugurava i beneïa, amb l’acte del qual culminava una important etapa de la història del Centre.

img24 img26
img25 img27

L’Arquebisbe de València D. Agustín García Gasco el dia de la inauguració de la remodelació del Centre l’any 1998. (Fotos arxiu)